Aquesta
entrada fa temps que està en l'aire.
Ara
fa més poc d'un any que Ramón ens va deixar. I com passa amb els ser volguts,
la seva emprempta sempre ens acompanya. Ell va ser felíç amb les màquines:
pensant-les, dissenyant-les i fent-les. L'acer era un dels seus materials, i la
mecànica el seu gran món.
Per
a ell era fàcil desxifrar com funcionava quansevol mecanisme. Amb el que tenia
a l'abast i un poc del seu enginy, podia fer que unes quantes peces soltes, es
transformaren amb un objecte amb vida pròpia.
En
la seva trajectòria professional va desenvolupar maquinària pesada, dissenyant
cadascuna de les parts.. D'aquesta època són aquestes matrius per a motles
industrials. Quan estaven en la fàbrica, eren una part més d'aquell univers,
però una vegada se les trauen del seu lloc, adquireixen ànima pròpia. Són unes
formes amb molta plasticitat i personalitat. Si t'acostes a elles encara es pot
recordar l'olor del taller de Ramón, mon pare.
Aquestes
peces queden bé de quansevol manera, amuntegades, soltes, fent figures.... I
aíxí les hem aprofitat per a muntar l'aparador de Intramurs, tota un corrent
d'energia que ens ha mogut aquestes últimes setmanes el barri.
Hi
ha gent que quan les veu pregunta què són, d'on vénen. D'altra que somriu i
d'altra que les ignora. Tant se val. Ara ja sabeu que aquestes peces formen
part d'una història i que tothom, ne tenim una.
Esta entrada hace tiempo que la tengo pendiente.
Ahora hace poco más de un año que Ramón nos dejó. Y cómo
pasa con los seres queridos, su impronta
siempre nos acompaña. Él fue feliz con las máquinas: pensándolas,
diseñándolas y haciéndolas. El acero era uno de sus materiales, y la mecánica
su gran mundo.
Para él era fácil descifrar cómo funcionaba cualquier mecanismo.
Con lo que tenía al alcance y un poco de su ingenio, podía hacer que unas
cuantas piezas sueltas se transformaran
en un objeto con vida propia.
En su trayectoria profesional desarrolló maquinaria pesada, diseñando cada una de las
partes. De esta época son estas matrices
para moldes industriales. Cuando estaban en la fábrica, eran una parte más de
aquel universo, pero una vez se las sacan de su lugar, adquieren alma propia.
Son unas formas con mucha plasticidad y personalidad. Si te acercas a ellas, todavía se puede recordar el olor del
taller de Ramón, mi padre.
Estas piezas quedan bien de cualquier manera, amontonadas,
sueltas, haciendo figuras... Y así las hemos aprovechado para montar el
escaparate de Intramurs, toda una corriente de energía que nos ha movido estas
últimas semanas el barrio.
Hay gente que cuando las ve pregunta qué son, de dónde vienen.
Otra que sonríe y otra que las ignora.
Ahora ya sabéis que estas piezas forman parte de una historia y que todo el
mundo, tenemos una.
Empar Dolz
.jpg)
